MÈTODE I TRANSPARÈNCIA

Una pista ambiental.
No una promesa de bolets.

Temps de bolets compara les condicions meteorològiques en hàbitats potencials de nou perfils de bolets. L’índex de 0 a 100 és una regla experimental: 75 punts no vol dir un 75% de probabilitat de trobar bolets. Encara no se n’ha avaluat la capacitat predictiva amb observacions de camp.

Quin territori cobreix?

Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Lluçanès, la Garrotxa, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès, el Bages, l’Alt Empordà i el Baix Empordà, amb els límits vigents del servei oficial de l’ICGC. El selector filtra el mapa i la comparació; el cercador inclou els municipis de les onze comarques. La Cerdanya correspon a la comarca administrativa de Catalunya, inclosa Llívia; no inclou l’Alta Cerdanya de l’Estat francès. Els blocs meteorològics que travessen límits comarcals es comparteixen.

Quins rovellons?

El grup inicial són els Lactarius de la secció Deliciosi associats a pins, especialment L. deliciosus, L. sanguifluus i L. semisanguifluus. No cobreix tots els noms populars, ni els grups associats a avets o pícees. L’app no identifica bolets ni n’avalua la comestibilitat.

I els ceps?

El perfil «Cep» cobreix només Boletus edulis, no B. pinophilus, B. aereus ni B. reticulatus. La primera versió selecciona un subconjunt conservador de boscos acidòfils amb pi roig, faig, roure sessiliflor, castanyer, bedoll o avet identificats a la cartografia. No és un mapa exhaustiu de distribució: altres boscos poden ser adequats i queden com a «hàbitat incert». L’acidesa s’infereix del tipus d’hàbitat; no mesurem el pH del sòl.

Per als ceps afegim un factor limitant de pluja dels 28 dies previs, com a aproximació experimental a l’antecedent hídric. No és humitat del sòl mesurada. Els factors tèrmic, de pluja amb retard i d’estrès comparteixen els valors inicials dels rovellons: encara no tenim evidència local per afirmar uns òptims numèrics diferents. Les dues puntuacions no permeten comparar la probabilitat de trobar una espècie amb l’altra.

Cinc perfils més

El fredolic (Tricholoma terreum) selecciona pinedes; la llenega negra (Hygrophorus latitabundus), un subconjunt calcícola o neutrobasòfil. El camagroc (Craterellus lutescens) selecciona pinedes mesòfiles de pi roig, pinassa i alguns boscos mixtos. La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides) selecciona fagedes, rouredes humides i alzinars muntanyencs. L’ou de reig (Amanita caesarea) selecciona suredes, castanyedes i algunes rouredes i alzinars silicícoles.

Són seleccions conservadores i incompletes, no mapes de presència. La temperatura del perfil de fredolic afavoreix condicions més fresques i la de l’ou de reig, més càlides. Tots els valors numèrics dels nous perfils són hipòtesis inicials sense calibratge; els estudis i les fitxes avalen orientacions ecològiques, no aquests llindars. Aquests cinc perfils no tenen ajust estacional de calendari. La humitat, molsa i ombra de cada racó no estan mesurades.

Fonts d’ecologia: fredolic · ICHN, llenega · Museu Balear, camagroc · ICHN, trompeta · ICHN i ou de reig · Universitat d’Évora. Codis d’hàbitat, paràmetres i verificació.

Rossinyol i múrgola

El rossinyol (Cantharellus cibarius) selecciona boscos acidòfils amb arbres hostes; no inclou C. pallens. La múrgola (Morchella esculenta) selecciona un subconjunt de boscos de ribera, no totes les espècies de Morchella, ni hàbitats de cremats o coníferes. La cartografia pot ometre ribes estretes i petits rodals.

Per a la múrgola s’habiliten orientativament els mesos de febrer a juny. Fora d’aquesta finestra, amb hàbitat i dades suficients, apareix «Fora de temporada del perfil», sense índex. Aquesta finestra és una decisió heurística, no una frontera biològica universal; no mesurem desglaç ni temperatura del sòl. Els factors meteorològics de la fitxa són només context i no anul·len el filtre de temporada.

Fonts: rossinyol · Aranzadi i múrgola · Xunta de Galicia. Abast i paràmetres dels dos perfils. Com en els perfils anteriors, els llindars numèrics no estan calibrats.

Primer l’hàbitat, després el temps

1. Hàbitat potencial. Seleccionem els tipus de bosc de la cartografia oficial segons cada perfil: pinedes, boscos mixtos, fagedes, rouredes, alzinars, suredes o castanyedes. Intersectem aquests polígons amb cel·les d’1 km. Els percentatges representen superfície de polígons, no densitat d’arbres ni probabilitat de presència.
2. Condicions recents. La pluja amb retard i la temperatura mitjana prèvia determinen els dos factors principals. Episodis secs, càlids o freds limiten el resultat.
3. Evolució prevista. Recalculem les mateixes regles cada dia, incorporant les previsions disponibles. Una pluja prevista avui no dispara immediatament l’índex.
4. Disponibilitat. Sense cobertura cartogràfica suficient, hàbitat seleccionat suficient o meteorologia completa, no publiquem un valor. Sense dades no vol dir zero.

La regla, a la vista

Índex = 100 × mínim(factor aigua, factor tèrmic) × factor d’estrès, arrodonit. Per als ceps, les llenegues, els camagrocs, les trompetes, els ous de reig, els rossinyols i les múrgoles, el mínim inclou també el factor de pluja acumulada de 28 dies. S’aplica només a hàbitats potencials. Les categories i tots els llindars són heurístics i editables; no són constants biològiques ni resultats d’un calibratge.

La pluja amb retard acumula D−16 a D−3. La temperatura mitjana usa D−7 a D−1. La sequera considera els 14 dies previs; els extrems tèrmics, D−2 a D. L’app també mostra l’acumulat de 28 dies com a context. No s’utilitza informació posterior al dia consultat.

Què sabem i què falta

Per a B. edulis, l’estudi de García-Bustamante i col·laboradors (2021) en pinedes de Soria relaciona la producció amb la humitat i el clima antecedent. Justifica les variables considerades, però no els nostres llindars diaris. La fitxa de la UNAM descriu els hostes europeus, i l’atles micològic NDFF recull l’afinitat per sòls àcids en el seu territori. L’assignació de codis CORINE a aquesta selecció local és una decisió heurística, pendent de revisió micològica.

La literatura dona suport a considerar meteorologia, vegetació i estructura forestal: estudi d’aclarida i producció de Lactarius al nord-est ibèric i sèries llargues de producció en pinedes mediterrànies (2020). Aquests treballs no validen la nostra fórmula diària ni els seus llindars a les comarques cobertes.

No incorporem mesures d’humitat del sòl, miceli, estructura local del bosc, pendent ni orientació. La pluja antecedent és una aproximació a la disponibilitat d’aigua. Només la múrgola té una finestra de calendari heurística. No apliquem una correcció estacional calibrada: la interpretació fora de la tardor és especialment limitada. Ni el drenatge ni els efectes dels aiguats queden resolts.

Resolucions que no s’han de confondre

La malla del mapa és d’1 km. La meteorologia ECMWF IFS té uns 9 km de resolució i la mostregem en blocs de 10 km. Les cel·les d’un mateix bloc comparteixen condicions; no hi ha interpolació micrometeorològica ni correcció per l’altitud local. La cota mostrada és la del node del model. El zoom no afegeix precisió.

La cartografia d’hàbitats correspon al període 2019–2024. La versió de polígons representa normalment hàbitats de més de 15.000 m²; no s’hi incorporen els punts de petits hàbitats. Una pineda petita o recent pot no aparèixer. «No compatible» significa que no hi ha pineda en aquesta cartografia, no una inspecció actual de tots els arbres. Per als perfils de selecció conservadora només usem «no compatible» quan, amb cobertura suficient, no consta bosc en les classes considerades; els boscos no seleccionats queden com a incerts.

Fonts i atribucions

• Open-Meteo / ECMWF IFS HRES, CC BY 4.0. Precipitació i temperatures d’arxius de models i previsions. No són observacions d’estacions. La data de consulta és coneguda; l’hora d’emissió del model no és facilitada per la resposta usada. API gratuïta només per a ús no comercial.
• Generalitat de Catalunya, Hàbitats terrestres v3. GeoPackage analític, CC BY 4.0 verificada a les metadades del fitxer.
• ICGC, divisions administratives i capitals municipals. Límits d’Osona, Ripollès, Berguedà, Lluçanès, Garrotxa, Cerdanya, Alt Urgell, Solsonès, Bages, Alt Empordà i Baix Empordà i noms del cercador, consultats al servei oficial. CC BY 4.0.
• © OpenStreetMap contributors, ODbL. Mapa base; només tessel·les visibles, sense descàrrega massiva.

Matriu completa de fonts, resolucions, accés i costos ↗

Actualització i fallades

El procés obté dades, valida unitats i calendari, calcula totes les cel·les i publica una instantània completa de manera atòmica. Si falla, conserva els últims resultats vàlids i mostra l’avís i l’antiguitat. A partir de 36 hores des de la consulta meteorològica, les dades es marquen com a antigues. Cada consulta de mapa o fitxa fixa la mateixa versió.

En aquesta fase local l’actualització s’executa manualment. La programació nocturna queda preparada però no activada: primer cal verificar la còpia de seguretat del Hetzner i autoritzar el desplegament.

Consultant l’estat de les dades…

Com ho contrastarem al camp

Calen parcel·les fixes, visites repetides amb el mateix esforç, identificació experta i registres tant de fructificació com de visites sense bolets. Separarem temporades i llocs de calibratge i avaluació. Els registres oportunistes tenen biaixos; no tenir-ne no demostra absència.

Per validar previsions passades cal conservar la versió disponible en aquell moment. No la substituirem per una reanàlisi posterior. Fins a fer aquesta avaluació no publicarem precisió predictiva.

Abans de sortir: unes condicions favorables no impliquen accés públic, permís de recol·lecció ni presència garantida. El mapa no substitueix conèixer el terreny i les normes del lloc.

← Explora les comarques cobertes